Tractament del trastorno obsessiu compulsiuCATCC_TOC

Tothom comprova coses de vegades. Per exemple, és possible que vostè tingui el costum de tornar a comprovar que ha apagat l'estufa o la planxa abans de sortir de casa. No obstant això, les persones amb un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) tenen la necessitat de verificar les coses una i altra vegada, tenen pensaments intrusius repetitius o es veuen obligats a realitzar rutines i rituals sense fi. Els pensaments i els rituals del TOC causen angoixa i interfereixen en la vida de la persona que els pateix.

Els pensaments intrusius repetitius s'anomenen obsessions. Per tractar de controlar-los, la persona sent la necessitat irresistible de repetir certs rituals o comportaments anomenats compulsions. Les persones que pateixen un TOC no poden controlar aquestes obsessions i compulsions. De fet, en la majoria d'ocasions els rituals acaben controlant-los a ells.

Per exemple, si una persona pateix obsessions relacionades amb els germens o la brutícia pot desenvolupar la compulsió de rentar-se les mans insistentment. Si desenvolupa una obsessió sobre la possibilitat de que entrin intrusos a casa, pot barrar una i altra vegada les portes i les finestres abans d'anar-se'n al llit. Realitzar aquests rituals no és agradable. Com a màxim, es produeix un alleugeriment temporal de l'ansietat generada pels pensaments obsessius. No obstant, la realització dels rituals compulsius és un dels principals factors de manteniment del TOC.

Altres rituals típics consisteixen en la necessitat de revisar les coses repetidament, tocar (especialment seguint una seqüència particular), o explicar coses. Altres obsessions molt comuns consisteixen en tenir pensaments sobre fer mal als éssers estimats (per exemple, perdent el control sobre el maneig dels ganivets), sobre actes sexuals desagradables o inapropiats, o pensaments incompatibles amb les pròpies creences religioses. De vegades, aquests pensaments obsessius es combinen entre si (per exemple, la persona religiosa que té pensaments angoixants sobre personatges sants realitzant conductes sexuals inapropiades). Les persones que pateixen un TOC també poden preocupar-se excessivament per l'ordre i la simetria, o tenir dificultat per desfer-se d'objectes inservibles o sense valor sentimental.

Les persones que pateixen un TOC mantenen els seus rituals tot i que els resultin angoixants i interfereixin amb la seva vida. Encara que en la majoria dels casos els adults que pateixen un TOC reconeixen que el que estan fent no els és útil o no té sentit, alguns adults i la majoria dels nens no s'adonen que el seu comportament és desproporcionat.

Els símptomes d'un trastorn obsessiu compulsiu (abans neurosi obsessiva) inclouen:

  • Tenir pensaments o imatges repetitius sobre diferents temàtiques com la por als germens, les infeccions o els intrusos, actes de violència cap als éssers estimats, actes sexuals, conflictes amb les creences religioses o la necessitat excessiva d'ordre i simetria.
  • Repetir una vegada i una altra rituals com rentar-se les mans, obrir i tancar les portes, comptar, guardar objectes inservibles o repetir seqüències de comportaments.
  • No poder controlar pensaments i comportaments no desitjats.
  • No obtenir una veritable satisfacció en realitzar els rituals compulsius, sinó un breu alleujament de l'ansietat que provoquen els pensaments obsessius.
  • Els pensaments i rituals, que causen angoixa i interfereixen en la vida quotidiana, ocupen la persona que pateix un TOC almenys una hora diària.

Si no es tracta de manera correcta, el trastorn obsessiu compulsiu tendeix a cronificar-se i a deteriorar la qualitat de vida. Nombrosos estudis mostren, però, que el trastorn obsessiu compulsiu té un tractament eficaç, tant farmacològic com psicològic. Les guies internacionals indiquen que el tractament d'elecció del trastorn obsessiu compulsiu ha de ser la teràpia cognitiu conductual amb un nombre suficient de sessions d'exposició amb prevenció de resposta. Hi ha proves que suggereixen que aquest tipus de tractament és més eficaç que la teràpia purament cognitiva i que el tractament farmacològic.

Com més aviat es tracti el trastorn obsessiu compulsiu, més gran és la probabilitat que respongui completament a la teràpia. No obstant, el nombre de persones amb un trastorn obsessiu compulsiu que busquen tractament és molt baix i, el que és pitjor, només uns pocs dels que consulten reben el tractament adequat.

Als països occidentals només 3-4 de cada 10 persones amb un trastorn obsessiu compulsiu busquen ajuda. Lamentablement, fins i tot entre aquelles persones amb un trastorn obsessiu compulsiu que són diagnosticades correctament, la majoria (entre el 70% i el 90%) no rep el tractament recomanat per les guies internacionals, és a dir, l'exposició amb prevenció de resposta.

Encara que algunes dades suggereixen que fins a un 47% dels casos de trastorn obsessiu compulsiu hauria rebut una teràpia cognitiu conductual, una anàlisi més detallada va posar de manifest que en realitat en la majoria es va realitzar una intervenció inespecífica i desestructurada consistent principalment en un diàleg guiat centrat en qüestions de la infància.

CATCC_Leer másLLEGIR MÉS... 

Compartir

UA-45581417-1