Tractament de la Síndrome de l'intestí irritableCATCC_Síndrome del intestino irritable

La Síndrome de l'Intestí Irritable inclou un grup de trastorns intestinals caracteritzats per dolor o malestar abdominal associat a la defecació i alteracions en els hàbits intestinals com diarrea i/o restrenyiment. El diagnòstic de la síndrome de l'intestí irritable es basa en l'avaluació mèdica dels criteris clínics, a més de l'exclusió d'alteracions orgàniques.

Segons el tipus de població avaluada i els criteris diagnòstics utilitzats, la prevalença de la síndrome de l'intestí irritable varia entre el 3% i el 22%.

Comparats amb la població general, els pacients amb una síndrome de l'intestí irritable presenten una pitjor qualitat de vida relacionada amb la salut, amb especial incidència en el dolor corporal i la salut general.

Els actuals tractaments farmacològics pal·liatius de la síndrome de l'intestí irritable obtenen resultats modests. Tant el tractament psicològic com els fàrmacs antidepressius han demostrat ser més eficaços que el placebo. La teràpia dinàmica interpersonal, la teràpia cognitiu conductual i la hipnosi han estat recomanades a la guia NICE, sense distinció entre elles, com el tractament a emprar si la malaltia no millora després de dotze mesos de rebre un tractament de primera elecció (consell dietètic, exercici físic i fàrmacs d'acció simptomàtica) i un tractament de segona elecció (antidepressius tricíclics a dosis baixes i/o antidepressius ISRS).

El tractament purament cognitiu obté un 50% de reducció de la simptomatologia gastrointestinal en el 80% dels casos tractats, amb una eficàcia molt superior als grups d'autoajuda. No obstant, aquesta teràpia basada principalment en el control de l'estrès quotidià no va observar cap relació entre el canvi cognitiu assolit i la reducció dels símptomes gastrointestinals. Una possible explicació a aquesta paradoxal troballa és que la responsabilitat de la millora terapèutica es degui a altres factors no controlats.

El CATCC, en col·laboració amb investigadors de la Universitat UCLA de Los Angeles, va comprovar amb èxit l'eficàcia d'una nova estratègia terapèutica per a la síndrome de l'intestí irritable. Aquest tipus d'intervenció aborda i modifica les creences errònies sobre les sensacions gastrointestinals, la focalització de l'atenció, el condicionament de la por i el dolor, i les respostes conductuals desadaptatives a les sensacions gastrointestinals.

El model terapèutic estableix que la simptomatologia gastrointestinal consisteix en respostes condicionades a estímuls-senyal de malestar gastrointestinal. Aquests estímuls-senyal inclouen les pròpies experiències directes de sensacions viscerals i els contexts associats (com els estressors, els menjars, etc.). Per tant, aquest tipus de tractament es diferencia de les antigues teràpies cognitives per a la síndrome de l'intestí irritable en què aquestes aborden les reaccions als estressors quotidians (que se suposen els causants de la simptomatologia de la síndrome de l'intestí irritable). En el nou tractament, els esdeveniments estressants poden actuar com a desencadenants de la síndrome de l'intestí irritable, però no són el principal factor que el manté.

La modificació de l'ansietat cap a les sensacions viscerals es basa en estratègies eficaces per al tractament del trastorn per angoixa. Així mateix, s'afegeix l'aprenentatge del control atencional que també ha demostrat ser efectiu per al tractament de les preocupacions per la salut en el trastorn hipocondríac i en el trastorn per angoixa.

Compartir

UA-45581417-1