Superar la fòbia social

La fòbia social consisteix en una por persistent i intensa a actuar de forma humiliant o vergonyosa davant dels altres, que arriba a interferir tant en la vida personal com professional de la persona que la pateix.

CATCC_Fobia socialCATCC_Fobia social

Les persones amb aquest trastorn pensen que són jutjats negativament pels altres. Aquesta por també pot reflectir la sensació de sentir-se inferior, diferent o inacceptable, i sol anar acompanyada de certs pensaments com: "Si la gent sabés com sóc en realitat, em rebutjarien".

Les persones amb fòbia social poden presentar símptomes com ruboritzar-se, suar o tremolar, que poden arribar a ser prou intensos com per produir atacs de pànic. Paradoxalment, a curt termini, són les pròpies reaccions als símptomes les que mantenen el problema. Les persones amb fòbia social utilitzen "conductes de seguretat" (com mantenir-se callat, subjectar fermament els coberts o un got, o intentar no ofendre a ningú) per reduir el risc d'escrutini o de judici negatiu per part dels altres, als que temen exageradament. Així mateix, les persones amb fòbia social eviten les situacions difícils o les suporten però amb una gran angoixa. En les interaccions amb els altres es mostren cohibits i es centren en els seus símptomes tractant de reduir-los o de mantenir-los sota control per donar una bona impressió o perquè no es posi de manifest la imatge negativa que creuen que els altres tenen d'ells. En aquests casos, és probable que, atès que han estat tot el temps vigilant els seus propis símptomes, perdin de vista les reaccions dels altres o no recordin el que s'ha dit durant la conversa.

La fòbia social és present en un 3-13% de la població general, amb una proporció igual en homes i dones. No obstant, cal tenir en compte que les estimacions varien perquè és freqüent que les persones amb ansietat social no demanin ajuda per la vergonya que els suposa la seva malaltia i, en alguns casos, perquè la emmascaren mitjançant l'ús d'alcohol o de altres substàncies. A llarg termini, la fòbia social pot conduir a l'aïllament i la solitud, especialment quan les persones no poden relacionar-se íntimament, o es veuen obligades a limitar els seus contactes a un petit grup de persones en què confien. Per aquest motiu, la fòbia social també pot interferir greument en la consecució de metes professionals i d'objectius vitals importants.

No s'ha definit una causa única de la fòbia social. Tant els factors biològics com determinades experiències biogràfiques (com haver patit burles durant la infància, haver estat amenaçat o criticat) poden contribuir al seu desenvolupament. Tot i no conèixer exactament els seus orígens, la fòbia social pot ser tractada sense que sigui necessari conèixer les causes concretes per a cada persona.

El tractament cognitiu conductual ha demostrat ser molt efectiu per a la fòbia social. Això té sentit ja que el treballar amb els pensaments ajuda a les persones amb fòbia social a identificar els riscos que temen i a modificar les seves creences. El component conductual del tractament, per la seva banda, els ajuda a canviar les conductes de seguretat, evitació i cohibició que mantenen el problema.

Algunes persones poden alleujar el problema per si mateixes mitjançant llibres i altres materials d'autoajuda. En aquests casos, disposar d'un assessorament psicològic pot ser un suport de gran ajuda. La medicació pot millorar la simptomatologia, encara que els problemes poden reaparèixer quan es retira.

La investigació mostra que tractar la fòbia social en persones que han desenvolupat una depressió generalment alleuja els dos problemes. Si no fos així, la medicació antidepressiva és una altra opció recomanada científicament.

Compartir

UA-45581417-1