¿Qué es el estrés?

En termes generals, l'estrès és una resposta fisiològica normal de l'organisme, imprescindible per a la vida i extremadament eficaç per a la supervivència i la reproducció. De fet, la resposta d'estrès és la mateixa tant si la persona està a punt de ser atacada per un ós enfurismat com si acaba de conèixer l'amor de la seva vida.

No obstant, en determinades condicions i per a determinades persones (de fet, la majoria de nosaltres controlem l'estrès amb una raonable eficàcia), la incapacitat per a manejar les demandes de l'entorn pot exercir el sorprenent efecte de convertir aquesta resposta d'estrès en nociva i de modificar el nostre organisme posant en perill la nostra salut, fent-nos més vulnerables a algunes malalties o empitjorant les que patim.

El procés que culmina en un estat d'estrès s'inicia quan l'individu detecta una circumstància adversa. En aquest moment realitza una primera avaluació del grau d'amenaça que representa per a la seva integritat física o per al seu benestar. Si la conclusió és que aquesta circumstància és amenaçadora, la persona comença una segona avaluació que consisteix a valorar si disposa de recursos per a fer front a aquesta amenaça i si seran efectius. Únicament en el cas que la conclusió final sigui que hi ha una amenaça que no es podrà controlar es produeix una resposta d'estrès sostingut.

 

Estic estressat?

No hi ha cap qüestionari que permeti concloure amb fiabilitat que els seus símptomes es deuen a l'estrès. Només una avaluació minuciosa realitzada per un especialista pot determinar si els símptomes que presenta corresponen a un estat d'estrès, formen part d'una malaltia física o mental, o són una resposta normal donades les seves circumstàncies.

Dit això, les persones que pateixen un estat d'estrès solen presentar de manera persistent diversos dels següents símptomes:

  • Irritabilitat, sentir-se fàcilment frustrat, començar a rondinar per tot.
  • Augment de la sensibilitat (per exemple, plorar inexplicablement amb els anuncis de televisió).
  • Perdre el sentit de l'humor o sentir-desencantat de tot, mostrar-se inusualment reservat.
  • Pèrdua d'interès en les activitats quotidianes inclòs el contacte social, avorrir-se amb tot.
  • Fumar massa o consumir massa alcohol, cafè, etc.
  • Fatiga constant que no es redueix amb el descans.
  • Sensació de malestar general difús amb símptomes com mal de panxa, nàusees, mareig, mal de cap, tensió muscular, dolors intermitents que canvien de lloc.
  • Començar a cruixir les dents dormint.
  • Refredar-se amb excessiva facilitat o patir infeccions repetides.
  • Pèrdua de gana o tenir més gana del normal. Apetència per carbohidrats o dolços.
  • Dificultat per conciliar o mantenir el son.
  • Reducció de l'impuls sexual.
  • Sensacions desagradables (aclaparament) en situacions d'estimulació intensa com aglomeracions, soroll de trànsit, televisors o ràdios amb el volum alt, concerts, cafeteries sorolloses, llums intenses o calefaccions o aires condicionats que els altres no perceben com massa forts. Tenir la sensació que tot és desagradablement sorollós.
  • Preocupacions persistents i incoercibles que no condueixen a trobar una solució a un problema.
  • Problemes d'atenció i concentració, oblits i errors freqüents, despistar-se amb facilitat.
  • Sensació de falta de control o d'incapacitat per manejar les circumstàncies quotidianes, incloses les més senzilles com fer la llista de la compra, o de sentir-se aclaparat per elles.
  • Dificultat per prendre decisions, incloses les quotidianes. Donar-se fàcilment per vençut.
  • Tenir la sensació de tot anirà malament i que no hi ha res a fer per resoldre els problemes.

 

Quan és realment perjudicial l'estrès?

 

Els estudis més recents suggereixen que és molt probable que l'estrès únicament sigui perjudicial quan així ho creiem i no perquè la capacitat de perjudicar-nos sigui necessàriament una de les seves propietats. Per a un amè resum d'alguns dels estudis en què es basa aquest descobriment li recomanem la conferència de la Dra. Kelly McGonigal a TED 

Hi ha dos tipus de creences sobre l'estrès. Paradoxalment, les dues són certes i cap depèn del greu que sigui l'estrès o de la quantitat d'estrès que un experimenti. La primera és la cara més coneguda de l'estrès: que és perjudicial, indesitjable i que cal combatre'l amb tots els mitjans al nostre abast. La segona, i probablement menys freqüent, és la creença que l'estrès augmenta el rendiment i la productivitat, facilita l'aprenentatge i és positiu per a la salut i el benestar emocional.

Quan un pensa que l'estrès és perjudicial és més fàcil que dirigeixi tots els seus esforços a reduir-lo i que el seu organisme reaccioni disparant un senyal d'alarma (la persona pensa que patir estrès és perillós en si mateix), mentre que si la creença és que el estrès és beneficiós és més fàcil que l'utilitzi com a impulsor per a resoldre les demandes que li està plantejant el seu entorn.

De fet, les persones que pensen que l'estrès és útil perquè facilita el rendiment i augmenta la productivitat i la vitalitat, tenen menys símptomes depressius i d'ansietat, es manegen millor a la feina i estan més satisfets amb les seves vides. Per tant, és possible que totes les estratègies de control de l'estrès que es basen en la idea que l'estrès és perjudicial estiguin abonant una creença que, per si mateixa, pot ser que sigui la veritable responsable de l'efecte nociu de l'estrès.

Compartir

UA-45581417-1