El perfeccionisme excessiu

El perfeccionisme sol confondre's amb "ser perfecte" o "fer alguna cosa de manera perfecta". Moltes persones creuen que és bo. Altres persones pensen que ser un perfeccionista és una cosa negativa i vergonyosa. Així doncs, ¿ser perfeccionista és bo o dolent?

El perfeccionisme suposa pressionar-se per assolir les metes més elevades. Aconseguir-ho o no determinarà posteriorment el que pensem de nosaltres mateixos. Diversos estudis mostren que alguns components del perfeccionisme són útils i altres no.

Tot i que els investigadors no han estat capaços de posar-se d'acord sobre la definició "perfecta" del perfeccionisme, hi ha un cert consens en considerar que el perfeccionisme inclou tres components fonamentals:

  1. La incessant lluita per aconseguir assolir objectius i normes extremadament elevats (per a un mateix i/o per als altres) i estrictes (normalment, una persona aliena a aquestes normes les consideraria poc raonables). Aquest aspecte del perfeccionisme s'anomena "les normes implacables".
  2. Jutjar la pròpia vàlua sobre la base de la capacitat per a aconseguir assolir les normes implacables.
  3. Ser conscient de les conseqüències negatives de fixar-se normes tan exigents, però insistir en abastar-les malgrat l'enorme cost que comporten.

Estem d'acord que fixar-se objectius elevats sol ser útil. Proposar-se metes ajuda a aconseguir coses, però quan aquests objectius són inassolibles o només poden aconseguir-se amb un gran cost és molt difícil sentir-se bé amb un mateix. Llavors, el perfeccionisme pot ser un problema.

CATCC_Leer másLLEGIR MÉS... 

Compartir

UA-45581417-1